Rubianes solamente

Neix a Villagarcía de Arosa (Pontevedra) el 1947, encara que es defineix a si mateix com un "vividor" mig gallec mig
català. Va arribar de petit a Catalunya, on va estudiar, es va formar i ha desenvolupat tota la seva carrera professional. Actua
tant en castellà com en català, encara que el més freqüent és que actuï en ambdós idiomes a la vegada, als quals
altern improvisadament, introduint fins i tot alguna frase en gallec.
Des de molt jove mostra la seva inclinació per la interpretació. Amb només 16 anys ja debuta a una obra de la
Organització Nacional de Cecs. Però serà a la Universitat de Barcelona, on estudia dret, on es
familiaritzarà amb els escenaris. Primer s'uneix al grup T.U.C. (Teatre Universitari de Càmera). Posteriorment es
integra en el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari) dirigit per Frederic Roda, i on coneixerà els
integrants de la futura companyia Dagoll Dagom, amb la qual col laborarà en diverses ocasions de la seva carrera.
El 1970, i sent encara universitari, participa com a actor de figuració amb text en Un enemic del poble, d'Ibsen,
que s'estrena al Teatre Calderón de Barcelona. Posteriorment participa en El cafè de la Marina de Joan Maria de
Sagarra, que s'estrena al Port de la Selva. També tindrà un paper en El mono piadoso, de José Ruibal
El 1977, actua en No parlaré a classe, la tercera obra de Dagoll Dagom, com a membre de la companyia. L'èxit de
l'obra li fa plantejar-se, com a la resta de membres de Dagoll, la possibilitat de dedicar-se professionalment al teatre.
Feta aquesta decisió, el 1978 participa en la quarta obra de Dagoll Dagom, "Antaviana", un musical que es convertirà
en tot un èxit de públic i crítica. Rubianes participa en la gira del grup per tota Espanya, i en les actuacions que
fan a França, Itàlia i Suïssa. El 1981 forma part del repartiment d'Operació Ubú d'Els Joglars, representada al
Teatre Lliure, i que serà un altre èxit.
El 1981 Rubianes decideix emprendre el seu camí en solitari. Estrena el seu espectacle Pay-Pay, que representarà
durant tres anys en diverses sales de Barcelona i altres ciutats espanyoles, i el portarà a actuar en solitari per
Centre Amèrica: Cuba, Mèxic, Panamà, Costa Rica, Nicaragua i Guatemala.
El 1984 estrena de la seva segona obra, no, que representa a diverses ciutats d'Espanya, Argentina i Uruguai.
El 1987 estrena Sense paraules, i 1988, En resum, antologia dels millors números dels seus tres primers
espectacles.
Rubianes acaba la dècada dels 80 amb un gran prestigi, que ampliarà notablement en els anys 1990, a
els que estrenarà obres d'un èxit rotund com Ssscum! (1992) que el situen entre els monologuistes més
reconeguts d'Espanya.
A més, en els anys 1990 s'introduïx en nous mitjans com la ràdio, el cinema i la televisió que li atorguen una gran
popularitat social.
El 1995 va estrenar a Barcelona el seu espectacle Rubianes: 15 anys, en el que va reunir el millor dels seus espectacles en
solitari des de 1980.
El seu últim espectacle, Rubianes, solamente (1997) va estar en cartellera cinc anys consecutius.

Obres

• 1983 Pay-Pay.
• 1984 No.
• 1987 Sense paraules.
• 1988 En resum.
• 1991 Per l'amor de Déu.
• 1992 Ssscum!.
• 1995 Rubianes: 15 anys.
• 1997 Rubianes, solamente.
• 1977 No hablaré en clase, de Dagoll Dagom.
• 1978 Antaviana de Dagoll Dagom.
• 1981 Operació Ubú d'Els Joglars.

Premis

• 1987 Premi Joanot i Racó de l'Arnau al Millor Actor de l'Any.
• 1991 Premi Túria.
• 1996 Premi "Els Millors" al Millor Actor per Rubianes 15 anys.
• 1998 Premi "Les mil i una".
• 1998 Premi Especial de la Crítica pels seus 15 anys.
• 1999 Premi San Miguel del Patronat de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega en la categoria de "Millor Obra Representada en una sala "per Rubianes, solamente.
• 1999 Premi d'Honor FAD Sebastià Gasch.
• 1999 Premi "Els Millors" al Millor Espectacle Teatral Rubianes, solamente.

Al juny de 2008 va ser acusat i portat a judici per dir que la unitat d'Espanya li importava un pito, però dit amb paraules típiques d'ell.
Només deia la realitat, però com sabeu en el nostre país encara hi ha molta dictadura.



Sentim molt que ens hagis deixat.
Per als que ens agrada l'espectacle ets i seràs un referent.

FINS SEMPRE PEPE!!!

Soy Pepe Rubianes, aunque algunos me llaman Paco Rubianes, o Pepe Rubiales e incluso Paco Rubiales; soy galaicocatalan, ya que nací en Galícia pero nunca he vivido en ella, y catalán ya que he vivido siempre en Catalunya y nunca he nacido en ella

Com tambe va dir quan va anar a Polònia:
representava que estava al lloc de Montilla, i deia:

"Catalans tenim un problema de natalitat, per tant tothom a follar"
Montilla li deia:
"Hola Pepe!
Hola Pepe
Que tal Pepe?
Joder cuanto Pepe"

ETS ÚNIC! UNA REFERÈNCIA!
EL TEU HUMOR SEMPRE PERDURARÀ!

Informació sobre les obres extreta de: http://www.biografiasycitas.com

Exàmens (o examen sense accent com a alguns los agrada)

Desde avui fins al dimarts que ve estem tots a rebentar d'examens així que no podrem actualitzar durant estos dies. Desde aquí us desitgem a tots molt bona sort amb els exàmens (pero estudieu que la sort no u es tot jeje).

Dit això, només falta fer menció al gran, únic i incomparable Pepe Rubianes, un home sense pels a la llengua que ens ha deixat a causa d'un cancer: l'únic enemic que ha estat capaç de vencel. Esperem més avant poder-li fer un homenatge un poc més digne. Fins aleshores, només dir que el trobarem a faltar.