Yes, we can.

Ja el tenim aquí, per fi (i ja fa uns dies, tot s'ha de dir) Barack Hussein Obama ha sortit elegit com a nou president dels Estats Units. Esperem que això representi un canvi radical i que millori la situació a nivell mundial (per mol que ens costi, s'ha de reconèixer que Estats Unit és l'estat més poderós del món) i porti un període de tranquilitat. No es qüestio tampoc de exigir-li que solventi la crisis econòmica, ja que com un volgut professor ens va explicar, l'economia es cíclica i no poden haver-hi temps bons sense temps dolents.

Aquest canvi, desde el meu punt de vista, és principalment important per dues raons:

1. El canvi real i físic que representa al ser el primer president negre dels Estats Units, doncs fa pocs anys el racisme encara estava molt arrelat allí. No oblidem la gran feina de Martin Luther King.
2. El canvi psicològic, doncs desprès de vuit anys d'un govern de dubtosa qualitat, ja es hora de canviar d'idees i valors. A més a més, durant temps difícils com els que estem passant, un canvi psicològic afecta positivament a la motivació de la gent en general i pot fer que el món agafi un millor camí.

Per acabar, nombrar que ja hi ha qui especula sobre quants anys durarà Obama a la presidència dels Estats Units. Jo, que no soc violent ni molt menys, no crec que se'l carreguin, però qui sap... bé van intentar carregar-se al Papa.