Es un llibre, ho he de dir, molt dur i que ma impactat d'una forma impressionant. No obstant, l'aconsellaria a tots els adolescents ja que ens adverteix del greu perill que corren aquells qui cauen en el món de la droga en el qual es tan fàcil entrar i tant dificil sortir. La història va sobre una noia, Laura, que comença a consumir als 12 anys i mor als 23 anys. Durant los pocs anys de la seua vida veem com se li escapa el seu futur de forma irremediable. Es una història que ma fet sofrir al veure una noia que va cap a la deriva sense que ningú pugui fer res per salvar-la pero el món de la droga és així, cruel com ell mateix.
No hem detindré a explicar l'argument de l'obra, si algú se la vol llegir avant. L'únic que desvelaré és l'historial de Laura que no us aconsello llegir si preteneu llegir-vos l'obra.
Inici de l'historial
________________________
- Als 12 anys Laura, en un moment de ràbia, decideix acceptar el cigarro que li oferixen. Així començarà a fumar assiduament i a beure un poc més tard.
- Als 13 anys Laura comença a esnifar coca i cada cop para menys per casa. El company sentimental de la seva mare intenta violar-la i la seva mare no fa res per defensar la seva filla.
- Als 14 anys Laura comença a injectar-se heroina habitualment i se'n va de casa. Per poder pagar la droga comença a treballar de puta.
- A partir d'aquí la seva vida va empijorant encara que aconsegueix deixar la droga per tres vegades (encara que torna a recaure-hi). Al final li diagnostiquen SIDA i als 23 anys mor.
Fi de l'historial
______________________
La intenció de la autora és sens dubte avisar del que pot arribar a passar per lluitar a la seva manera contra el món de la droga. Adjunto la dedicatòria del llibre on es reflexa aquesta intenció.
Per a David: Lluitar contra aquesta xacra és difícil, però hem de fer-ho. No a la droga!!!
Ben afectuosament, Francesca
Tivenys, oct. 2008
2 comentaris:
Jo fa molts anys que lo que vaig llegir i també me va impactar molt, i més sabent que era una història real.
A més que Francesca sap arribar al cor de la història. Jo he llegit d'altres seus i també m'han agradat molt.
La Francesca Aliern és una escriptora amb majúscules que sap posar-se a la pell de cada personatge que descriu a les seves històries.
El seu darrer llibre, "Aigües fondes", és també un llibre de denúncia contra els maltractaments a les dones, però, a diferència de "No llores, Laura", aquest té un final feliç.
Te'l recomano.
Us felicito pel bloc. Hi he vingut a parar a través del d'en Jesús M. Tibau.
Janet
Publica un comentari a l'entrada